BIBLIOGRAFIA DATACIONS RADIOMÈTRIQUES

AGUSTÍ, B., ALCALDE, G., BURJACHS, F., BUXÓ, R., JUAN-MUNS, N., OLLER, J., ROS, M.T., RUEDA, J.M. i TOLEDO, A. 1987, Dinàmica de la utilització de la cova 120 per l’home en els darrers 6.000 anys. Girona, Sèrie monogràfica, 7, Centre d’investigacions Arqueològiques, 153 p.

AGUSTÍ, A., ALONSO, N., GARCÉS, I., JUNYENT, E.,  LAFUENTE, A., LÓPEZ, J.B. 2000, Una inhumación múltiple de perinatales en la fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida) y las prácticas de enterramiento en hábitat durante la 1a edad del Hierro en el valle del Segre (Cataluña), in Dedet, Gruat, Marchand, Schwaller, Py (eds.) Archéologie de la mort, Archéologie de la tombe au Premier Âge du Fer, Actes du XXIIe Colloque International de l’Association Française pour l’Etude de l’Age du Fer (Conques-Montrozier 1997), Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 5, 2000, 305-324.

ALARCOS, A., GONZALEZ, R., MARTÍNEZ-RODRÍGUEZ, P. 2006, Santa Digna III. Un hàbitat del bronze Final III al Vallès Oriental, Cypsela 16, Girona,  Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 161-175. (especialment 170-171).

ALBERT, R.M., MANGADO, X., OLMEDO, C., ORRI, E. i VARGAS, A. 1996, Memòria de l’excavació d’urgència de Santa Digna-El Pla de la Girada. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdita. 183 p. + annex d’inventari.

ALCALDE, G., MOLIST, M., SAÑA. M. 2002, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC. Olot, Publicacions eventuals d’arqueologia de la Garrotxa 7, Museu Comarcal de la Garrotxa.

ALCALDE, G., MOLIST, M., SAÑA, M. i TOLEDO, A. 1997, Procès d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa), entre el 2900 i el 1450 cal AC. Olot, Publicacions eventuals d’arqueologia de la Garrotxa  2, Museu Comarcal de la Garrotxa, 125 p.

ALCALDE, G., MOLIST, M., TOLEDO, A. 1994, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) a partir del 1450 a.C., Olot, Publicacions eventuals d’arqueologia de la Garrotxa 1, Museu Comarcal de la Garrotxa, 81 p.

ALCALDE, G.,  SAÑA, M. (coords.) 2008, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre el 5480 i el 7500 cal aC. Olot, Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa 8, Museu Comarcal de la Garrotxa.

ALIAGA, S., BASSOLS, I., DAVÍ, D., LLEONART, R. i LOU, A. (2002),  L’excavació arqueològica de l’hipogeu calcolític de la Costa de can Martorell (Dosrius, el Maresme), in: Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC, XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (novembre 2000), Puigcerdà 2002, 539-550 (esp. 545)

ALLUÉ, E., CARBONELL, E., CERVERA, M.M., BERMÚDEZ DE CASTRO, J.M., BOJ, I., ESTEBAN, M., ESTIRADO, R.M., FERNÁNDEZ, Y., GABARRÓ, J.M., HORTOLÀ, P., LORENZO, C., MIRÓ, J.M., OLLÉ, A., PASTÓ, I., PERALES, C., PRATS, J.M., RODRÍGUEZ, X.P., ROSELL, J., SALA, R., VALLVERDÚ, J., VAQUERO, M., VERGÉS, J.M. 1992, Picamoixons: un assentament estratègic dels darrers caçadors-recol·lectors. Arqueologia d’intervenció, 1. Museu d’Història de Tarragona.

ALLUÉ, E., ANGELUCCI, D.E., CÁCERES, I., FIOCCHI, C., FONTANALS, M., GARCÍA, M., HUGUET, R., OLLÉ, A., SALADIÉ, P., VERGÈS, J.M., ZARAGOZA, J. 2000, El registro paleoecológico y arqueológico de La Cativera (El Catllar, Tarragona) : datos preliminares sobre el límite Pleistoceno-Holoceno en el sur de Cataluña. Actas do 3º Congreso de Arqueologa Peninsular, IX, Porto, 81-98.

ALMAGRO-GORBEA, M., FERNANDEZ- MIRANDA, M (coord.) 1978: C-14 y prehistoria de la Península Ibérica. Madrid, Serie Universitaria, 77. Fundación Juan March.

ALONSO, N. et al. 2002, L’assentament protohistòric, medieval i d’època moderna de El Vilot de Montagut (Alcarràs – Lleida).Universitat de Lleida, Generalitat de Catalunya, especialment 231-239.

ALONSO, N., GENE, M., JUNYENT, E., LAFUENTE, A., LOPEZ, J.B., MOYA, A., TARTERA, E. 2002, Recuperant el passat a la línia del Tren d'Alta Velocitat. L'assentament protohistòric, medieval i d'època moderna de El Vilot de Montagut (Alcarràs - Lleida), Lleida, UdL – GIF. Generalitat de Catalunya.

ALONSO, N., JUNYENT, E., LAFUENTE, A., LÓPEZ, J.B. 1999, Chronométrie de l’Âge des Métaux dans la basse vallée du Segre (Catalogne, Espagne) à partir des datations C14: 3ème Congrès Internacional 14C et Archéologie, Lyon, Mémoires de la Société Préhistorique Française, t.XXVI,  287-292.

ALONSO, N., JUNYENT, E., LAFUENTE, A., LÓPEZ, J.B., TARTERA, E. 2000, La fortaleza de Arbeca. El proyecto "Vilars 2000". Investigación, recuperación y socialización del conocimiento y del patrimonio", Trabajos de Prehistoria, 57/2, 161-173.

ALVAREZ, R., RAURET, A.M. 1996, El Neolítico Final en la cueva de les Pixarelles: Actes del Ier. Congrés del Neolític a la Península Ibèrica, 1995-Rubricatum (Gavà), I.1, 439-445.

AQUILUÉ, X. (dir.) et al. 1999, Datacions per análisis de radiocarboni, in Aquilué, X. (dir), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Empuries, Monografies Emporitanes 9, Museus d’arqueologia de Catalunya- Empúries, especialment 653-654.

ARIAS, P., ONTAÑÓN, R., GARCÍA-MONCÓ, C. (eds.) 2005, III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, Monografías del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria, 1. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria.

ARMENTANO, N. i MALGOSA, A. (2002), El jaciment de Can Filuà, dades per al món funerari de l’edat del bronze, in: Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC, XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (novembre 2000), Puigcerdà 2002, 681-688 (p. 681).

BALDELLOU, V., GUILAINE, J., MESTRES, J. i THOMMERET, J. 1975, Datations C14 de la grotte de la Font del Molinot, Pyrenae 11, 151-153.

BALDELLOU, V., MESTRES, J. 1977, La Cova de la Font del Molinot. Una nueva fácies neolítica:  XIV Congreso Nacional de Arqueología (Vitoria 1975), Zaragoza 1977, p. 249-252.

BALDELLOU, V., MESTRES, J. 1982, La Cova de Molinot, Pontons,  in Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona, Excavacions arqueològiques a Catalunya, 1. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 121-123.

BARBAZA, M., GUILAINE, J., LLONGUERAS, M., THOMMERET, J., THOMMERET, Y. 1980, Noves dades de C14 a Catalunya. Balma del Gai (Moià, Barcelona), Ampurias, 41-42,  345-347.

BARCELÓ, J.A. 2008a, La incertesa de les cronologies absolutes en arqueologia. Probabilitat i estadística, Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, p. 23-33.

BARCELÓ, J.A. 2008b, La seqüència crono-cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de les datacions radiomètriques de l’inici de l’Holocé a l’edat del ferro,  Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, p. 65-88.

BARTROLÍ, R., et al.1994, El Neolítico Antiguo de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Catalunya) y el proceso de neolitizaciónen el valle del río Segre: 1er Congresso de Arqueologia Peninsular, Porto, 1993. Actas dos Trabalhos de Antropologia e Etnologia, 24, fasc. 1/2, 65-90.

BARTROLÍ, R., BERGADÀ, M., CEBRIÀ, A., FONTUGNE, M. 1992, El model microlaminar geomètric a la Catalunya meridional: aportacions del projecte d’investigació de la serra de Font-Rubí (Alt Penedès), in: Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya, 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans,  Puigcerdà, 34-37.

BARTROLÍ, R., CEBRIÀ, A., MESTRES, J., RIBÉ, G. 1992, La cova de la Guineu: ocupacions i usos d’una cavitat de la serra de Font-rubí (Alt Penedès) del 9.850 B.P. a l’època recent. Memòria de les campanyes realitzades en els anys 1988, 1989, 1990 i 1991. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

BEA, D.,  DILOLI, J. 2005, Elements de representació durant la Primera Edat del Ferro al curs inferior de l’Ebre: el recinte del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta), Revista d’Arqueologia de Ponent, 15, Universitat de Lleida , 179-198 (especialment p.183).

BERGADÀ, M.M., BURJACHS, F., FULLOLA, J.M. 1999, Évolution paléoenvironnementale de 14500 à 10000 BP dans les prépyrénées catalans: la grotte du parco (Alòs de Balaguer, Lleida, Espagne), L’Anthropologie, 103, 249-264.

BLASCO, A. 1993, Les ocupacions prehistòriques de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inèdita,   p. 435.

BLASCO, A., EDO, M., MILLAN, M. i BLANCH, M. 1982, La cova de Can Sadurní: una cruïlla de camins, Pyrenae 17-18, Barcelona, 11-34.

BLASCO, A., EDO, M., VILLALBA, Mª. J. 2005, Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). El largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña,  in: Arias, P., Ontañon, R., García-Moncó, C., (eds). Actas del III Congreso  del neolítico en la Península Ibérica (Santander 2003), Monografias del Instituto Internacional de Investigaciones prehsitóricas de Cantabria 1, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria 2005, p. 867-877.

BLASCO, A., VILLALBA, Mª. J., EDO, M. 1992, Cronología del complex miner de Can Tintorer. Aportacions a la periodització del Neolític Mitjà Català: 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans,  215-219

BOQUER, S., BOSCH, J., CRUELLS, W., MIRET, J., MOLIST, M. i RODON, T. 1995, El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pous. Un assentament a l’aire lliure de finals del calcolític. Manlleu, Osona. Barcelona, Memòries d’Intervencions arqueològiques a Catalunya 15, Generalitat de Catalunya, p. 160.

BOQUER, S., GONZALVEZ, L., MERCADAL, O., RODON, T., SAENZ, L. 1990, Les estructures del Bronze Antic-Bronze Mitjà al jaciment arqueologic de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental),  Arrahona 7, Sabadell,   9-25.

BORDAS, A., DIAZ, J., POU, R., PARPAL, A. i MARTIN, A. 1994, Excavacions arqueològiques 1992-1993 a la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, 1992-1993. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 31-47.

BORDAS, A, MORA, R.; LÓPEZ, M. 1995, El asentamiento al aire libre del neolítico antiguo en la Font del Ros (Berga, Berguedà): I Congrès del Neolític a la Península Ibèrica.  Rubricatum, 1, volum I, Gavà, Museu de Gavà, 397-406.

BOSCH, A. 1992, El Neolític Antic al N.E. de Catalunya. Tesi doctoral. Col·legi Universitari de Girona. Universitat Autònoma de Barcelona p. 714. Inèdita.

BOSCH, A., BUCH, M., BUXÓ, R., CASADEVALL, J., MATEU, J., PALOMO, T. i TABERNERO, E. 1996, Cova de la Pólvora (Albanyà, Alt Empordà). Una cueva de almacenamiento en el interior del macizo de la Alta Garrotxa, en el pre-Pirineo oriental, in Formació i implantació de les comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra, 1995). Gavà, Actes del I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica, Rubricatum 1, vol. I, 415-421.

BOSCH, A., BUXÓ, R., CASADEVALL, J., MATEU, J., PALOMO, T. i TABERNERO, E. 1995, La Cova de la Pòlvora (Albanyà, Alt Empordà). Ocupació prehistòrica d’una cavitat en el Bassegoda in Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 28, 12-19.

BOSCH, A., BUXÓ, R., PALOMO, A., BUCH, M., MATEU, J., TABERNERO, E., CASADEVALL, J. 1998, El poblat neolític de Plansallosa. L’explotació del territori dels primers agricultors-ramaders de l’Alta Garrotxa. Olot, Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa, 5,  Museu Comarcal de la Garrotxa, 26-28.

BOSCH, A., CHINCHILLA, J., MERCADAL, O. i TARRÚS, J. 1993, El paradolmen de Tafaina (Ventalló), Cypsela 10 , Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya,  33-50.

BOSCH, A., CHINCHILLA, J., TARRÚS, J. 2000, El poblat lacustre neolític de La Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Girona, Monografies del CASC, 2, Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 296, especialment 261-263.

BOSCH, A., TARRÚS, J. 1990, La cova sepulcral de l’Avellaner, Cogolls-les Planes d’Hostoles (La Garrotxa), Girona, Sèrie Monogràfica, 11, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, 99-102.

BOSCH, A., FORCADELL, A., VILLABÍ, Mª. del M. 1996, in: Actas del I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra,1995). Rubricatum 1, volum I, Gavà, Museu de Gavà, p. 391-395.

BOSCH, J. 1993, Cronologia prehistòrica al curs inferior de l’Ebre. Primeres datacions absolutes,  Pyrenae  24, Universitat de Barcelona, 53-56.

CARBONELL, E. (dir.) 1985, Sota Palou. Un centre d'intervenció prehistòrica postglaciar a l'aire lliure. Girona,  Sèrie Monogràfica 5, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona.

CARLÚS, X. 1999, La cabana del Bronze Inicial de la Vall Suau (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental),  Limes 6-7,  Cerdanyola 6-7, 19-39.

CARLÚS, X., DIAZ, J. 1995, El jaciment del Bronze Inicial de Can Ballarà (Terrassa, Vallès Occidental), Terme 10, Terrassa, 38-45.

CARLÚS, X., GONZALEZ MUÑOZ, J. (2008), Carrer de la riereta, 37-37 bis: un nou assentament prehistòric al Pla de Barcelona. Primers resultats, Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 91-114 (esp. 112).

CARLÚS, X. LÓPEZ CACHERO, F.J., OLIVA, M., PALOMO, A., RODRIGUEZ, A., TERRATS, N., LARA, C. i VILLENA, N. 2007, Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 AC. Quaderns d’Arqueologia 4, Museu d’Història de Sabadell  (especialment 191-195).

CARLÚS, X., LÓPEZ CACHERO, F.J., TERRATS, N.,  OLIVA POVEDA, M., PALOMO, A., RODRIGUEZ, A. (e.p) Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell – Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el VI i el I mil·leni cal ane, Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 115-142.

CASTANY, J. 1987, Noves aportacions al megalitisme de l’interior de Catalunya, Cota Zero 3, Vic, 69-75.

CARRERAS, J. 1990, La Canal dels Avellaners,  in Castany et al. 1990, El Berguedà de la Prehistòria a l’Antiguitat. Berga, Col. Els Llibres de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, 29-76

CASTANY, J. (e.p.), El Llord (Castellar de la Ribera, el Solsonès)”: Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000. Preactes, p. 37.

CASTANY, J. 2001, La necròpolis neolítica del Llord (Castellar de la Ribera, Solsonès). Memòria de la intervenció arqueològica 1997-1999. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdita.

CASTANY, J. 1995, Les coves prehistòriques de les Grioteres (Vilanova de Sau-Osona). Vic. Patronat d’Estudis Osonencs.

CASTANY, J., ALSINA, F. GUERRERO, Ll. 1992, El collaret de Brics d’Ardèvol. Un habitat del Calcolític a l’aire lliure (Pinós, Solsonés), Barcelona, Memòries d’Intervencions arqueològiques a Catalunya 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 46.

CASTANY, J., ESTANY, I. i GUERRERO, Ll. 1985, La cambra pirinenca de Santes Masses. Un sepulcre col.lectiu del bronze antic. Pinell. Solsonès. Barcelona, Memòries d’Intervencions arqueològiques a Catalunya 14. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.

CASTANY, J., GUERRERO, Ll. 1985, La galeria catalana de La Pera. Ardèvol de Pinòs. Solsonès in Memòria arqueològica dels sepulcres megalítics del Solsonès. 1983-84. Memòria. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya,  28-59. Inèdit.

CASTANY, J., GUERRERO, Ll. 2001, Memòria de l’excavació arqueològica de Les Portes 1998-1999-2000 (Lladurs, Solsonès). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. 3 vols. Inèdita.

CASTANY, J.,  GUERRERO, L., FAFREGAS, L. 2005, L’habitat prehistoric de les Portes (Lladurs, Solsonès), Tribuna d’Arqueologia 2004-2005, Barcelona, Departament de Cultura,  21-43.

CASTELLS, J., ENRICH, J.,  ENRICH, J.E. 1983, El túmul I de Serra Clarena (Castellfollit del Boix, Bages), Barcelona,  Excavacions Arqueològiques a Catalunya 4, Departament de Cultura. 55-88.

CASTRO MARTÍNEZ, P.V., LULL, V.,  MICO, R. 1996, Cronología de la prehistoria reciente de la Península Ibérica y Baleares (c. 2800-900 cal ANE). Oxford, BAR International Series 652. Tempus Reparatum.

CEBRIÀ, A. 2000, La Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès). Ocupacions i usos d’una cavitat de la Serra de Font-rubí (Alt Penedès) des del tardiglacial fins a l’era moderna. Memòria de les campanyes realitzades en els anys 1997-1998-1999, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

CEBRIÀ, A., BARTROLÍ, R. 1997, La Cova de la Guineu . Ocupacions i usos d’una cavitat de la Serra de Font-rubí (Alt Penedès) del tardiglacial fins a l’era moderna. Memòria de les campanyes realitzades en els anys 1997-1998 i 1999. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2 volums.

CLOP, X.; FAURA, J.M. 2002, El sepulcre megalític de Les Maioles (Rubió, Anoia). Pràctiques funerarias i societat a l’altiplà de Calaf (2000-1600 cal ANE). Estrat 7, Igualada Centre d’Estudis Comarcal d’Igualada.

CLOP, X., FAURA, J.M. 1995, El sepulcre megalític de Les Maioles (Rubió, l’Anoia). Memòria definitiva dels resultats de l’excavació arqueològica. Servei d’Arqueologia, Inèdita.

CLOP, X., FAURA, J.M. 2000, El fons de cabana dels Vilars de Tous (Sant Martí de Tous, L’Anoia). Memòria definitiva dels resultats de l’excavació arqueològica. Servei d’Arqueologia. pàg. 30 + fig. i fotos. Inèdita.

CLOP, X., FAURA, J.M. (e.p.), Els Vilars (Sant Martí de Tous, Anoia), Jornades d’Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes, p. 28.

CLOP, X.,  FAURA, J.M., MAJÓ, T. (2002), El sepulcre megalític de Les Maioles (Rubió, Anoia). Pràctiques i gestos  funeraris en el límit meridional del megalitisme a Catalunya, in: Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC, XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (novembre 2000), Puigcerdà 2002, 689-697.

COBERO, J., GARGANTE, M., OLIVA, J. ROS, J. 2000, Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra, Hostafrancs, volum II Torà, Fundació Jordi Cases i Llebot.

COROMINES, J.M., MARQUÈS, J. 1967, La comarca de Bañolas. Girona, Diputació Provincial, p. 84.

CUESTA, F. 1985, Estudio de los restos humanos procedentes del torrente de Sant Oleguer en Sabadell (Vallès Occidental) y algunos problemas relacionados con el vaso campaniforme en Cataluña, Estudios de la antigüedad 2, Bellaterra, Universitat Autonòma de Barcelona  p. 69-92.

CURA, M. 1987, L’horitzó campaniforme antic als Països Catalans, Fonaments 6, Barcelona, p. 97-128.

CURA, M., THOMMERET, Y., GUILAINE, J. 1975, Une datation C14 du dolmen de la Llanera (Solsona), Pyrenae 11, Barcelona, p. 154-155.

DIAZ, J., BORDAS, A., MARTI, M., POU, R., PARPAL, A. 1995, El Vallès fa 6000 anys. Els primers agricultors i ramaders. Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa, p. 104.

DIAZ, J., BORDAS, A., POU, R. i MARTI, M. 1995, Dos estructuras de habitación del neolítico final en el yacimiento de la “Bòbila Madurell” (Sant Quirze del Vallés, Barcelona)”: 1er Congreso de Arqueología Peninsular, (Porto 1993).  Actas dos Trabalhos de Antropologia e Etnologia, vol. 35, fasc. 1, 17-30 i IV fig.

DIAZ, J., VILLAFRUELA, J. 1997, Memòria de l’excavació arqueològica del jaciment del Bronze Inicial de La Serreta (Rubí, Vallès Occidental)(12-19 de novembre de 1996). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, pàg. 40 + inventari i annexos (inèdit).

EDO, M., ALONSO, M. 1982, Can Sadurní, Begues in Les excavacions arqueològiques a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 65-66.

EDO, M., MILLAN, M., BLASCO, A., BLANCH, M. 1986, Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurni (Begues, Baix Llobregat), Tribuna d’Arqueologia 1985-1986, Barcelona,  p. 33-42 (especialmente 41).

EDO, M., VILLALBA, Mª. J., BLASCO, A. 2004, Coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat): Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia. (La Garriga, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de 2001) . Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 91-114.

EQUIP GUINEU 1994, La Cova de la Guineu. Ocupacions i usos d’una cavitat de la Serra de Font-rubí (Alt Penedès) del 9850 BP a l’època recent. Memòria de les campanyes realitzades en els anys 1992-1993, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya . 2 volums.

EQUIP GUINEU 1996, Memòria Cova del Toixó (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Campanya de 1993, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, p. 131 (Inèdita).

EQUIP MINFERRI 1997, Noves dades per a la caracterització dels assentaments a l’aire lliure durant la 1ª meitat del II mil.leni cal BC: primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri (Juneda, les Garrigues), Revista d’Arqueologia de Ponent 7, Lleida, 161-211.

EQUIP SARRÓ 2000, Les Roques de Sarró (Segrià, Lleida). Evolució de l’assentament entre 3.600 cal ANE i el 175 ANE, Revista d’Arqueologia de Ponent 10, Lleida,  103-173.

ESTANY, I., GUERRERO, Ll. 1992, Memòria de l’excavació d’urgèngia de la Balma de Cal Porta a Torà (La Segarra) 1990-1991,  Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, pàg. 14 + planimetria, fig i fotos. (Inèdita).

ESTEVE, F. 1966, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta, Pyrenae 2, Universitat de Barcelona, p. 25-50.

ESTEVEZ, J. 1980, Recent radiocarbon determinations, Mesolithic Miscellany 1, p.3.

FÍGULS, A., WELLER, O. 2007, 1ª Trobada internacional d’arqueologia envers l’explotació de la sal a la prehistoria i protohistoria. (Cardona 6-8 de desembre de 2003). Archaeologia Cardonensis I; Institut de recerques envers la Cultura (IREC), Cardona.

FONT, J. 2001, Memòria de l’excavació arqueològica en el jaciment de Camp del Rector (Jorba, Anoia). Servei d’Arqueologia. p. 123, 16 fig, annex d’inventari, planimetria i fotos. (Inèdita).

FONT, J. 2005, Noves aportacions al neolític final - calcolític verazià: l’assentament del Camp del Rector (Jorba, Anoia) i les estructures de combustió del sector II de Can Vinyalets (Santa Perpetua de la Mogoda, Vallès Occidental)”, Tribuna d’Arqueologia 2001-2002, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 61-91 (esp.84).

FORCADELL, A., VILLALBÍ, M. M. 1991, Memòria de l’excavació arqueològica d’urgència a Cova Cervereta. Vinallop-Tortosa (Baix Ebre). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. pàg. 16 + fig. planimetria i inventari. Inèdita.

FRANCÈS, J. 1993, Les estructures del Bronze antic del poliesportiu de la UAB: primers resultats, Limes 3, Cerdanyola, 5-24.

FRANCÈS, J. (coord.) 2007,  Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès entre el neolític i l’antiguitat tardana. Barcelona, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 17. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Barcelona (esp. 41-45).

FULLOLA, J.M. 2001 , Els darrers caçadors-recol·lectors, in La Noguera antiga des dels primers pobladors fins als visigots.  Museu d’Arqueologia de Catalunya. Museu de la Noguera. Ajuntament de Balaguer, p. 30-45.

FULLOLA, J.M. 2001, Recherches sur le Paléolithique supérieur dans le Nord-Est ibérique: la Catalogne (1996-2000), in Noiret, P. (ed.), Le Paléolithique supérieur européen. Bilan quinquennal 1996-2001. Liège, ERAUL 97, p. 141-148.

GARCÍA-ARGÜELLES, P., ADSERIAS, M., BARTOLÍ, R., BERGADÀ, M., CEBRIÀ, A., DOCE, R., FULLOLA, J.M., NADAL, J., RIBÉ, G., RODÓN, T., VIÑAS, R. 1992, Síntesis de los primeros resultados del programa sobre Epipaleolítico en la Cataluña central y meridional, in Utrilla, P. (coord.), Aragón/litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la Prehistoria, Zaragoza. Institución Fernando el Católico, p. 269-284.

GARCIA-ARGÜELLES, P., NADAL, J. 1998, The geometrical sequence of the Filador rock shelter (Catalonia, Spain), Proceedings of the XIII International Congress of the UISPP, vol. 3, sec. 7, Mesolithic, Forlí,  p. 49-54.

GARCÍA-ARGÜELLES, P., NADAL, J., FULLOLA, J.M. 1999, L’Epipaléolithique en Catalogne: données culturelles et paléoenvironnementales, in Thevenin, A. (ed.), L’Europe des derniers chasseurs: Epipaléolithique et Mésolithique: Actes du 5e colloque international UISPP. (Grenoble, 1995), París, p. 79-85.

GARCÍA-ARGÜELLES, P., NADAL, J., FULLOLA, J.M. 2002, Vint anys d’excavacions a l’abric del Filador (Margalef del Montsant, Priorat, Tarragona), Tribuna d’Arqueologia 1998-1999, Barcelona, p. 71-95.

GARCÍA-ARGÜELLES, P., NADAL, J., FULLOLA, J.M. 2005, El abrigo del filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular, Trabajos de Prehistoria  62 (1), Madrid,  p. 65-83.

GASCO, J. 1990, La chronologie de l’Age du Bronze et du Prémier Age du Fer en France méditerranéenne et en Catalogne in Guilaine, J., Gutherz, X. (dir), Autour de Jean Arnal, Montpellier, 385-403.

GIP 2002, Colors de la Terra. La vida i la mort en una aldea d’ara fa 4.000 anys. Minferri (Juneda), Lleida, Quaderns de la Sala d’Arqueologia 1. Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 100.

GÓMEZ, F., REY, J., ROYO, I. 1992, Estudio de los materiales del poblado neolítico de Riols I (Mequinenza, Zaragoza). Campaña de 1990", Arqueología Aragonesa 1990, 1992, p. 47-53.

GONZÁLEZ MARCÈN, P. 1999, Enquadrament cronològic, in Gonzales Marcén, P., Martin Colliga, A., Mora, R. (coord.), Can Roqueta, Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Barcelona, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 16. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 31-36.

GONZÁLEZ, J.R., JUNYENT, E., MAYA, J.L., RODRÍGUEZ, J.L. 1983, Carretelà (Aitona, Segrià), Arqueologia 82, 1983, p.173.

GRIVE, M. 1936, L’Esquerda de les Roques de El Pany (Penedès), Barcelona. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans VIII, 19-33.

GUERRERO, L., CASTANY, J. 1983, Memòria d’excavació de la balma sepulcral del “Cau de la Guiineu”, Bages,  Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, p. 237. (Inèdita).

GUILAINE, J. 1995, Els primers productors, el neolític antic de la Balma Margineda  in Guilaine, J.,  Martzluff, M. (dirs.),  Les excavacions a la Balma Margineda (1979-1991). 3 volums. Andorra la Vella. Edicions del Govern d’Andorra,  253-263.

GUILAINE, J., LLONGUERAS, M., MARCET, R., PETIT, M.A. VAQUER, J. 1982, Cova del Toll (Moià), in Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers  anys. Barcelona. Excavacions arqueològiques a Catalunya 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,  150-152.

GUILAINE, J., MARTZLUFF, M. (dirs.) 1995, Les excavacions a la balma de la Margineda (1979-1991) 3 vols.  Andorra la Vella.  Edicions del Govern d'Andorra.

HIGHAM,T. F. G., BRONK RAMSEY, C., BROCK, F., BAKER, D. DITCHFIELD, P. 2007, Radiocarbon Dates from the Oxford AMS System: Archaeometry Datelist 32” Archaeometry 49, S1, 2007, S1–S60.

HOPF, M. 1971, Vorgeschichtliche Pflanzenreste aus Ostspanien, Madrider Mitteilungen 12,  101-114.

JUNYENT, E. 1982, Tossal del Molinet, El Poal, 1982 in Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 1. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Barcelona, 268-269.

LLONGUERAS, M., GUILAINE, J. 1982, La Balma del Gai (Moià) in Les excavacions arqueològiques a Catalunya. Barceloma. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,  57-58.

LLONGUERAS, M., PETIT, M.A., MARCET, R., GUILAINE, J., THOMMERET, J. Y. 1979-1980, La Bòbila Madurell (San Quirze del Vallès, Barcelona), in Noves dates de C14 a Catalunya,  Ampurias  41-42, Barcelona, p. 352-354.

LLONGUERAS, M., PETIT, M.A., MARCET, R., GUILAINE, J.  i THOMMERET, J. iY. 1979-1980, Cova del Toll (Moià, Barcelona), in Noves dates de C14 a Catalunya, Ampurias 41-42, Barcelona, p. 347-351

LLOVERA, X. 1986, La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolític Mig-Recent a Andorra. Tribuna d’Arqueologia 1985-1986, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,  15-24.

LOPEZ, A., FIERO, X., RIERA, M. 2005, Resultats de les excavacions de 1997 a 2003 a l’oppidum del Turó del Montgròs, el Brull (Osona): XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà 2003, 141-162 (especialment p. 141-142).

LÓPEZ, J.B. 2000, L’evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana. Models d’ocupació del territori i urbanismo, Lleida. Tesi Doctoral, 3 t. Universitat de Lleida, (inèdita), especialment t.3.

LÓPEZ, J.B. et al. 2001, Minferri en el context de l'edat del bronze a la plana occidental catalana", in  G.I.P (Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL) Colors de Terra. La vida i la mort en una aldea d'ara fa 4.000 anys. Minferri (Juneda). Lleida. Quaderns de la Sala d'Arqueologia de l'I.E.I., 1, 13-40.

LÓPEZ, J.B., MOYA, A., ESCALA, O., NIETO, A. 2008, El megàlit amb esteles esculpides de Els Reguers de Seró (Artesa de Segre, la Noguera) , Tribuna d’Arqueologia 2006-2007, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura .

LÓPEZ CACHERO, F.J. 2005, La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Vallès: estudio de los materiales cerámicos.Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. Consultable en www.tesisenxarxa.net

LÓPEZ CACHERO, F.J. 2007, Sociedad y economías durante el Bronce final y la Primera Edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas, Trabajos de Prehistoria 64-1, 99-120.

LÓPEZ CACHERO, F.J. 2008, Necrópolis de incineración y prácticas funerarias en el noreste de la Península Ibérica durante el Bronce final i la Primera edad del Hierro, Complutum 19, 139-171.

LOPEZ CACHERO, F. J., PONS, E. 2008, La periodització del Bronze Final al Ferro Inicial a Catalunya, a Cypsela, 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 51-64.

LULL, V., GONZALEZ MARCEN, P.,  RISCH, R. 1992, Arqueología de Europa 2250-12000 A.C.: Una introducción a la “Edad del Bronce”. Síntesis. Madrid

MALUQUER, J. 1944, La estratigrafia arqueológica de la cueva de Toralla, Ampurias VI, Barcelona, 39-58.

MALUQUER, J. 1949, La cueva de Toralla. Investigaciones en el Pallars, I. Zaragoza Monografiías del Instituto de Estudios Pirenaicos.

MALUQUER DE MOTES, J. 1982, Cova del Parco, Alòs de Balaguer in Les excavacions arqueològiques a Catalunya,  Barcleona, Generalitat de Castalunya, Departament de Cultura, 153-154.

MANGADO, J., BARTROLÍ, R., CALVO, M., FULLOLA, J.M., PETIT, M.A. 2005, Les industries lithiques de la fin du Paléolithique de la Grotte du Parco (Alòs de Balaguer, Catalogne, Espagne), in Bracco, J.P.,  Montoya, C., (eds.)  D’un monde à l’autre. Les systèmes lithiques pendant le Tardiglaciaire autour de la Méditerranée nord-occidentale. París, Memoires de la Société Préhistorique Française  XL, 11-24.

MARTÍ, M., POU, R., BUCH, M. 1995, Les estructures prehistòriques del jaciment de Can Filuà, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), Limes 4-5, Cerdanyola del Vallès,  29-44.

MARTÍ, M., POU, R., CARLÚS, X. 1997, Excavacions a la Ronda Sud de Granollers, 1994. La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau (la Roca del Vallès, Vallès oriental). Els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental). Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 14. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

MARTÍN, A. 1976, El grupo de Véraza en el Berguedà:  Actes del 1er Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Girona Cypsela 1, 69-73.

MARTÍN, A. 1982a, El Coll, Llinars del Vallès, in Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. Excavacions arqueològiques a Catalunya 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,  93-94.

MARTÍN, A. 1982b, La Sorrera, Santa Eulàlia de Ronçana, in  Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers any. Barcelona,  Excavacions arqueològiques a Catalunya 1. Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, p.98.

MARTÍN, A. 1986-89, Reflexión sobre el estado de la investigación del neolítico en Cataluña y su reflejo en la cronología radiométrica, Empúries 48-50, t. II, Barcelona, 84-102.

MARTÍN, A. 1998, Le nord-est de la Peninsule Ibérique (et les Balears), in Atlas du Néolithique européen. Volume 2B. L’Europe occidentale, ERAUL 46, Université de Liège, 763-824.

MARTÍN, A. 2001, État de la question du campaniforme dans le contexte culturel chalcolithique du Nord-Est de la Péninsule Iberique, in Bell Beakers today. Pottery, people, culture, symbols in prehistoric Europe. Riva del Garda, 1998, vol. 1, 155-171.

MARTÍN, A., BIOSCA, A. i ALBAREDA, M.J. 1985, Excavacions a la Cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta, Tribuna d’Arqueologia 1983-1984, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,  91-103.

MARTÍN, A., GALLART, J., ROVIRA, C. i MATAPERELLÓ, J.M. 1999, El Nordeste de la Península Ibérica, in  Delibes, G.,  Montero, I, . (coord.), Las primeras etapas metalúrgicas en la Península Ibérica. II Estudios Regionales. Madrid. Instituto Universitario Ortega y Gasset.  Ministerio de Educación y Cultura,  115-177.

MARTÍN, A., GUILAINE, J., THOMMERET, J. i Y. 1981, Estratigrafía y dataciones C14 del yacimiento de la “Cova del Frare” de Sant Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona), Zephyrus XXXII-XXXIII, Salamanca, 101-111.

MARTÍN, A. MESTRES, J.S. (2002), Periodització des de la fí del Neolític fins a l’Edat del Bronze a la Catalunya Sud-Pirinenca. Cronologia relativa i absoluta, in: Pirineus i veïns al IIIer. mil.leni AC.  Homenatge al Professor Dr. Domènec Campillo: Actes del XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 2000), p. 77-130.

MARTÍN, A., MIRET, J. 1990, Un enterrament als Garrofers del torrent de Santa Maria (Vilanova i la Geltrú, Garraf) dins el seu context cultural i cronològic, Cypsela VIII, Girona, Museu d’Arqueolgia de Catalunya, 49-60.

MARTÍN, A., MIRET, J., BLANCH, R.M., ALIAGA, S., ENRICH, R., COLOMER, S., ALBIZURI, S., BOSCH, J.M. 1988, Campanya d’excavacions arqueològiques 1987-88 al jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”, Arrahona 3, Sabadell,  9-23.

MARTÍN, A., PETIT, M.A. i MAYA, J.L. (2002),  Cultura material, economia i intercanvis durant el IIIer. mil.leni A.C. a Catalunya”, in: Pirineus i veïns al IIIer. mil.leni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i el Garona. Homenatge al Professor Dr. Domènec Campillo:  Actes del XII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 2000), Puigcerdà 2002, p. 295-321.

MARTÍN, A., JUAN-TRESSERRAS, J., MARTÍN, J., VILLALBA, P. 2007, Indicios de sal en el yacimiento neolítico de Ca l’Oliaire (Berga, Barcelona), In: FÍGULS, A., WELLER, O (eds.), 1ª Trobada internacional d’arqueologia envers l’explotació de la sal a la prehistoria i protohistoria. (Cardona 6-8 de desembre de 2003). Archaeologia Cardonensis I; Institut de recerques envers la Cultura (IREC), Cardona, 175-198.

MARTIN MACHIN, P. 2006, Can Barraca. Una necrópolis d’incineració de fa 2800 anys a Besalú (La Garrotxa), Olot. Amics de Besalú i el seu comptat, p. 17 .

MARTÍNEZ-MORENO, J., MORA, R., CASANOVA, J. 2006, El mesolítico de los Pirineos surorientales. Una reflexión sobre las «facies de fortuna» del postglaciar, in A. Alday (ed), El mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular, Vitoria-Gasteiz . Veleia 11, 161-188.

MARTÍNEZ-MORENO, J., MORA, R., CASANOVA, J. 2007, El contexto cronométrico y tecno-tipológico durante el Tardiglaciar y Postglaciar de la vertiente sur de los Pirineos orientales”. Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17, Lleida, 7- 44.

MAYA, J.L. 1982, Genó, Aitona, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1, Barcelona 1982, p. 161.

MAYA, J.L. 1992, Aprovechamiento del medio y paleoeconomia durante las etapas metalúrgicas del nordeste peninsular, in Moure, (ed.) Elefantes, ciervos y ovicaprinos: economia y aprovechamiento del medio en la prehistoria de España y Portugal, Santander. Universidad de  Cantabria, Santander, 275-314.

MAYA, J.L., FRANCÉS, J., PRADA, A. 1992, Avance de las excavaciones en la Cova Punta Farisa (Fraga, Huesca), Revista d’Arqueologia de Ponent 2,  217-224.

MAYA, J.L., FRANCÉS, J., PRADA, A. 1993, Los yacimientos arqueológicos, Estudios de la Antigüedad 6-7, Barcelona, 7-30.

MAYA, J.L., LÓPEZ, F.J., GONZÁLEZ, J.R., JUNYENT, E., RODRÍGUEZ, J.I. 2003, Excavaciones (1981-1983) en el poblado de Carretelà (Aitona, Segrià, Lleida), Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12, Lleida, 153-254 (especialment 165-166).

MAYA, J.-L., CUESTA, F., LÓPEZ, F.J. (eds.) 1998, Genó: Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida), Barcelona,  Universitat de Barcelona.

MAYA, J.L., PETIT, M.A. 1995, L’Edat del bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectives de futur, in Cultures i medi ambient de la Prehistòria a l’Edat Mitjana. 20 anys d’arqueologia pirinenca. Homenatge al Professor Jean Guilaine : Actes del 10è Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà i Oceja 1994), 327-342.

MERCADAL, O. 1999, Ca n’Isaac (Palau Savardera): aproximació a l’estudi d’un assentament neolític de l’Alt Empordà. Memòria de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, pàg. 97, 2 annexos i nombroses il.lustracions  (Inèdita).

MERCADAL, O. 2003, La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil.leni aC, Laietania 14, Mataró. (esp. 221-228).

MESTRES, J. S. 1999, La datació per radiocarboni in González, P., Martín, A., Mora, R.,  (coords),  Can Roqueta, Un establiment pagès prehistòric i medieval, Sabadell, Vallès Occidental, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 16, Generalitat de Catalunya,  Barcelona, annex 2, p. 329-335.

MESTRES, J.S. 2000a, Utilización inductiva y deductiva de las fechas radiocarbónicas. Ejemplo de aplicación a la prehistoria de la isla de Menorca (Baleares), in Contributos das Ciências e das Tecnologias para a Arqueologia da Península Ibérica, Vol. IX, Porto. ADECAP, p. 117-139.

MESTRES, J.S. 2000b, La datació per Radiocarboni. Una visió actual, Tribuna de Arqueologia 1997-1998, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 195-239.

MESTRES, J.S. 2003, La datació per radiocarboni de l’hipogeu de Can Martorell, in: MERCADAL, O., La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil.leni aC, Laietania 14, Mataró. (esp. 221-228).

MESTRES, J.S. 2008, El temps a la prehistòria i el seu establiment a través de la datació per radiocarboni, Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, p. 11-21.

MESTRES, J.S., MARTIN, A. 1996, la calibración de las fechas radiocarbónicas y su contribución al estudio del Neolítico catalan:  Actas del I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles (Gavà-Bellaterra,1995). Rubricatum 1, vol. II, p. 791-804.

MESTRES, J., NADAL, J., SENABRE, M.R., SOCIAS, J., MORAGAS, N. 1997, El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès), ocupació d’un territori durant el neolític i la primera edat del ferro, Tribuna de Arqueologia 1995-1996. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 121-148.

MIRET, J., BOQUER, S. 2004, Bobila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf): Jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001, La Garriga, vol. 1,  348-358.

MORA, R., TERRADAS, X., PARPAL, A., PLANA, C., MARTÍNEZ, J., FÍGOLS, A., ROCA, G. 1991, Les ocupacions mesolítica i neolítica de la Font del Ros (Berga, Berguedà), Tribuna d'Arqueologia  1989-1990, Barcelona, p. 19-29.

MORAN, M. (e.p.), El sepulcre neolític de la Vall de Miarnau. (Llardecans, Segrià):  Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000. Preactes, p. 33.

MORÁN, M., GONZÁLEZ, J.R.,  PRADA, A. 2002, Una sepultura en cista en la vall de Miarnau (Llardecans, Lérida) , Bolskan 19, Huesca,  37-51.

MORAN, M., PRADA, A. 1996, Memòria de l’excavació al sepulcre neolític de la Vall Miarnau. Llardecans (El Segrià). Servei d’Arqueologia. Inèdita.

MORAGAS, N., SENABRE, M.R., SOCIAS, J. 1993, El Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès). Memòria d’excavació d’urgència. Maig-juliol 1992. Projecte arqueològic Variante N-340 de Vilafranca del Penedès. Servei d’Arqueologia. Inèdita.

MOYA, A., LÓPEZ, J. B., LAFUENTE, A., REY, J., TARTERA, E., VIDAL, A., EQUIP VINCAMET 2006, El Grup del Segre-Cinca II (1250-950 cal. a.n.e.) a les terres del Baix Cinca : el poblat clos de Vincamet (Fraga, Osca) , Revista d’Arqueologia de Ponent 15, Universitat de Lleida, p. 13-58.

MUÑOZ, A.M. 1965, La cultura neolítica catalana de los Sepulcros de Fosa. Barcelona. Publicaciones eventuales, 9. Instituto de Arqueologia y Prehistoria. Universidad de Barcelona.

MUÑOZ, A.M. 1965, La primera fecha de C14 para un sepulcro de fosa catalan, Pyrenae 1, Barcelona,  31-41.

MUÑOZ, A.M. 1972, Analisis de Carbono-14 sobre muestras recogidas por el Instituto de Arqueología de la Universidad de Barcelona, Pyrenae 8, Barcelona, p. 147-150.

MUÑOZ RUFO, V. 2006, El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del ferro I, Cypsela 16, Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 183-211 (especialment 191).

NADAL, J., CEBRIÀ, A., MESTRES, J. (e.p.), Cova del Toixó (Torrelles de Foix, Alt Penedès):  Jornades d’Arqueologia 2001, Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), Preactes, 234-235.

NADAL, J., SOCIAS, J. SENABRE, M.R. 1994, El jaciment neolític de Pou Nou-2 de Sant Pere de Molanta (Olèrdola), in Gran Penedès (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell), Institut d’Estudis Penedesencs 38, 17-19.

PALLARÉS, M., BORDAS, A., MORA, R. 1997, El proceso de neolitización en los Pirineos orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores mesolíticos y los primeros grupos agropastoriles, Trabajos de Prehistoria 54-1, Barcelona, 121-141.

PALOMO, A., BOSCH, A., BUCH, M., BUXÓ, R., CASADEVALL, J., MATEU, J. 1998, La Cova de la Pólvora. Intervenció arqueològica (Albanyà, Alt Empordà), a Quartes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Figueres (Alt Empordà), de novembre de 1998. Actes. Figueres, p. 41-47.

PETIT, M.A. (ed.) 1996, El procès de Neolització a la vall del Segre. La cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera). Estudi de les ocupacions humanes del Vè al Ier. mil.leni aC.. Monografies del SERP, 1, Universitat de Barcelona,  p. 69.

PETIT, M.A. 1998, Posar a l’hora el rellotge de la prehistòria: calibració de les datacions radiocarbòniques de la prehistòria moianesa, Modilianum 19, Moià,  3-20.

PETIT, Mª. A., ESTRADA, A. 1996, El procés de neolitització a la vall del Segre, In PETIT (ed.), El procés de neolitització a la vall del Segre. La cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera). Estudi de les ocupacions humanes del Vè al IIn mil·lenni aC). Monografies del SERP 1, Universitat de Barcelona, 1996, p. 49-53.

PETIT, M.A., MORRAL, E. 1976,  Encantades de Martís, in Canal, J., Soler. N. (dir.) El Paleolític a les comarques gironines. Girona, Caixa d’estalvis provincial de Girona, p. 167-171.

PONS, E. 1984, L’Empordà, de l’edat del bronze a l’edat del Ferro (1100-600 aC), Girona, Sèrie monogràfica 4, Centre d’investigacions Arqueològiques de Girona, p. 255.

PONS, E. 1989, Cau d’en Calvet (Torroella de Montgrí). Un cau d’ús sepulcral col.lectiu (Neolític Final-Calcolític, a Papers del Montgrí 9, Museu del Montgrí i del Baix Ter. Ajuntament de Torroella de Montgrí,  15-29.

PONS, E. 1999, Algunes observacions sobre les datacions C14 de Sant Martí d’Empúries, in Aquilué, X. (dir), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Monografies Emporitanes 9, Museu d’Arqueologia de Catalunya –Empúries,  p. 655-656.

PONS, E., MAYA, J.L. 1986-1988, L’Age du Bronze Final en Catalogne, in Brun & Mordant (dir.), Le groupe Rhin-Suisse-France Orientale et la notion de civilisation des Champs d’Urnes: Actes du Colloque de Nemours 1986. Nemours. Mémoire du Musée de Prehistoire de l’Ile-de-France 1, A.P.R.A.I.F, p. 545-557.

PONS, E., SOLÉS, A. 2002, Pi de la Lliura (Vidreres). Primers avenços sobre la necrópolis d’incineració del bronze final (1100-950 aC), Quaderns de la Selva 14, 61-93 (esp p. 86).

PONS, E., SOLÉS, A. 2008, La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura (Vidreres) ara fa 3000 anys, Ajuntament de Vidreres.

RAFEL, N., ARMADA, X-L. (2008), Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari del bronze final – i primera edat del ferro a l’Ebre. Noves datacions absolutes, Cypsela 17, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 149-159).

RAURET, A.M. 1987, La seqüència estratigràfica de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona), Tribuna de Arqueologia 1986-1987, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,  59-68.

RAURET, A.M., MESTRES, J.S., GARCÍA, J.F. 1989, Relation Between Cultural and 14C Ages from a Bronze Age Site Stratigraphy of the Pixarelles Cave, Catalonia, Spain, in Mook, W.G., Waterbolk, H.T. (eds.) Proceedings of the Second International Symposium 14C and Archaeology (Groninger, 1987), Estrasburg. PACT 29. Conseil de l’Europe, 395-402.

RIBÉ, G. 1993, Espai i territori entre el Neolític antic i el Neolític mitjà. Aproximació a un estudi d’arqueologia espacial al Penedès, Tesis de llicenciatura, 4 volums, Universitat Autònoma de Barcelona (Inèdit).

RIBÉ, G. 1996, Espacio y territorio entre el Neolítico antiguo y medio en la región del Penedès. Bases y resultados de un programa de investigación de arqueología espacial en la Catalunya litoral y prelitoral (1): I Congrès del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum 1, Museo de Gavà, volum I, 379-390.

RODANÉS, J. Mª. 1992, Datación absoluta de los  niveles inferiores del yacimiento de Masada de Ratón (Fraga, Huesca),  Boletín 11, Museo de Zaragoza, 5-12.

RODRÍGUEZ, A., YLL, R. 1992, Materias primas y cadenas operativas en el yacimiento epipaleolítico de El Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), in Mora, R., Terradas, X., Parpal, A., Plana, C. (eds.), Tecnología y cadenas operativas líticas. Treballs d’Arqueologia 1, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 73-82.

ROYO, J.L. 1996, Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza): Una aportación al estudio del Bronze Final / Hierro en el N.E. Peninsular, Gala 3-5, 93-108.

RUIZ ZAPATERO, G. 2001, Las comunidades del bronce final: enterramiento y sociedad en los campos de urnas, in Ruiz-Galvez, M., La edad del Bronce, ¿Primera edad del oro de España?, Sociedad, economía e ideología, Barcelona. Crítica 2001. Arqueología.

SANMARTI, J., BELARTE, M.C., SANTACANA, J., ASENSIO, D., NOGUERA, J. 2000, L’assentament del bronze final i primera edad del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre), Barcelona. Arqueomediterrània 5, p. 233

SERRA VILARÓ  1927, Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Musaeum Archaeologicum Diocesanum.

SENABRE, M.R., SOCIAS, J. 1993, Camí de Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès). Memòria de l’excavació d’urgència. Abril 1993, Servei d’Arqueologia,  (Inèdita).

SENABRE, M.R., SOCIAS, J., NADAL, J. 1994, Pou Nou-2 (Olèrdola, Alt Penedès). Memòria de l’excavació d’urgència, abril-juny 1993, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya,  pàg. 38 + inventari. (inèdita).

SOLÉ, M. 1982, Balma del Duc, Montblanc, in Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 129-131.

SOLER, V. 1989, El Pla de la Llaüna. Pinell-Solsonès. Informe-memòria de l’excavació d’urgència. Juliol 1989, Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

STUIVER, M., REIMER, P.J. 1993, Extended 14C Data Base and Revised CALIB 3.0 Age Calibration Program. Radiocarbon 35,  215-230.

STUIVER, M., REIMER, P.J., BARD, E., BECK, J.W., BURR, G.S., HUGHEN, K.A., KROMER, B., McCORMAC, F.G., V.D. PLICHT i SPURK, M. 1998, INTCAL 98 Radiocarbon Age Calibration 24.000-0 cal BP , Radiocarbon 40,  1041-1083.

TARRÚS, J. 1988, El megalitisme de l’Albera-Serra de Roda-Cap de Creus (Alt Empordà-Vallespir Oriental), segons els estudis dels darrers 10 anys (1979-1988), Tribuna d’Arqueologia 1987-1988, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 39-51.

TARRÚS, J. 2002, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Diputació de Girona 2002.

TARRÚS, J., BOSCH, A. 1990, Els nivells postglacials de la cova d’En Pau (Serinyà, Pla de l’Estany), Cypsela VIII, Girona,  21-48.

TARRÚS, J., CHINCHILLA, J. 1985, El jaciment a l’aire lliure del Neolític Final de Riera Masarac (Pont de Molins, Alt Empordà), Empúries 47, Barcelona, 42-69.

TARRÚS, J., CHINCHILLA, J., MERCADAL, O., ALIAGA, S. 1996, Fases estructurals i cronològiques a l’hàbitat neolític de Ca n’Isaach (Palau Savardera, Alt Empordà):  I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles. Gavà-Bellaterra, març 1995. Rubricatum 1, vol. I,  Gavà, p. 429-438.

TERRADAS, X., MORA, R., PLANA, C., PARPAL, A., MARTÍNEZ, J. 1992, Estudio preliminar de las ocupaciones del yacimiento al aire libre de la Font del Ros (Berga, Barcelona), In: Utrilla, P. (oord.), Aragón/litoral mediterráneo: intercambios culturales durante la Prehistoria, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 285-296.

TOLEDO, A., de PALOL, P. 2006, La necròpolis d’incineració del Bronze final transició a l’edat del Ferro de Can Bech de Baix, Agullana (Alt Empordà, Girona). Els resultants de la campanya d’excavació de 1974, Girona, Serie Monogràfica 24, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, p. 241.

VAQUERO, M. 2004,  L’Abric Agut (Capellades, Anoia):  Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia. La Garriga, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre de 2001, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura,  p. 67-74.

VAQUERO, M. (coord.)  2004, Els darrers caçadors-recol·lectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003, Montblanc, Publicacions del Museu-Arxiu de Montblanc i comarca 5.

VAQUERO, M., ESTEBAN, M., ALLUÉ, E., VALLLVERDÚ, J., CARBONELL, E.,  BISCHOFF, J.L. 2002, Middle palaeolithic refugium, or archaeological misconception? A new U-series and radiocarbon chronology of Abric Agut (Capellades, Spain), Journal of Archaeological Science 29/9,  p. 953-958.

VÀZQUEZ, M.P., MEDINA, J., GONZALEZ, J.-R., RODRIGUEZ, J. I. 2006-2007, El jaciment de la serra del Calvari (La Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida). Estat de la qüestió, Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17, Lleida, p. 63-110.

VILLALBA, M.J., BAÑOLAS, L., ARENAS, J. i ALONSO, M. 1986, Les mines neolítiques de Can Tintorer. Gavà. Excavacions 1978-80, Barcelona, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 6,  Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

VILLALBA, M.J., BAÑOLAS, L., ARENAS, J. 1992, Evidències funeràries a l’interior de les mines de Can Tintorer: 9è Col.loqui Internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, 1991, Andorra,  p. 209-212.

YÁÑEZ, C., BURJACHS, F., JUAN-TRESSERRAS, J., MESTRES, J.S. 2003, La fossa de Prats (Andorra), un jaciment del bronze mitjà al Pirineu , Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12, Universitat de Lleida, p. 123-150. 

YLL, E.I., WATSON, J., PAZ, M.A. 1994, Les darreres excavacions al Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona): estat de la qüestió i noves perspectives, Tribuna d’Arqueologia  1992-1993, Barcelona, p. 15-24.